GLÈISA DE SANT ANDRÈU

L’església de Sant Andrèu és un exemplar arquitectònic que posa de manifest una de les característiques pròpies del patrimoni eclesiàstic aranès: la simultaneïtat de diferents estils artístics en un mateix edifici. La pica baptismal representa un magnífic exemplar d’iconografia romànica amb un acusat contingut figuratiu i simbòlic. A la superfície exterior de la pila hi apareix narrat el discurs cristià que fa servir la simbologia dels peixos, entre d’altres, per parlar-nos de la regeneració i la immortalitat de l’ànima a través del sagrament del baptisme.
Un altre component d’origen romànic de l’església de Sant Andrèu és el Crist esculpit que trobarem encastat a la part superior de la portalada d’entrada, així com la seva escultura en talla de fusta representant a la Verge Maria amb el Nen a la seva falda. Gràcies a una recent restauració de la peça s’ha pogut recuperar íntegrament la policromia original de la peça. La resta de l’edifici religiós incorpora elements de diferents procedències històriques, d’aquesta manera, hi trobem: la portalada d’accés de configuració gòtica (segle XV), la torre campanar, erigida com la majoria de campanars aranesos durant el segle XVIII i, sobre tot, una magnífica col·lecció escultòrica que inclou magnífics exemplars de la imatgeria religiosa dels segles XVII i XVIII.

 

Compartir