GLÈISA DE SANT PÈIR

Els atractius de l’església de Sant Pèir els trobarem, sobretot, en els testimonis arquitectònics i escultòrics que romanen del seu passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal. De l’estructura romànica de la nau només s’hi conserva l’aparell de maçoneria i la volta de mig punt. La portalada de Sant Pèir d’Escunhau, l’element de més projecció artística juntament amb la seva pica baptismal s’estructura a partir de tres arcs de degradació i dues arquivoltes sostingudes per columnes.
 
Al centre del timpà s’hi troba esculpida la figura del Crist, que pels seus traços s’identifica amb els que perduren als nàrtex de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martí de Gausac. La resta de la portalada està decorada amb diferents elements escultòrics com ara els capitells -amb representacions antropomòrfiques-, l’escacat, -recurs decoratiu molt recurrent a les esglésies araneses-, i la llinda, que corona el cos arquitectònic de la portalada, composada per un crismó flanquejat per dues estrelles de vuit puntes tancades. La pica baptismal mostra esculpit un llenguatge iconogràfic que el vincula amb les piques baptismals de Gausac, i fins i tot de Casau. Es tracta d’una ornamentació que alterna els motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives de marcada simbologia. La seva traça és acusadament lineal i podríem datar la seva execució en el transcurs dels segles XII i XIII. Dins del període gòtic, advertim la seva influència en l’estructura interior de l’església sustentada sobre nervacions i voltes de creueria, així com a la finestra exterior ubicada a l’encapçalament del mur de migdia. Entre els segles XVII i XVIII s’hi adossa a l’església la seva actual torre campanar.

Compartir