Data del segle XIV, just en els preludis de l’art gòtic, com ho demostra la convivència dels estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i l’escultòrica de la mateixa. L’espai absidal i la portada de Sant Estèue són els dos àmbits on més s’evidencia aquesta transició del discurs romànic al gòtic. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis poligonals, de cinc cares la central i de tres els laterals, on es troben les respectives finestres, que van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals, per sobre de l’absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica que roman flanquejada, en canvi, per dues finestres espitlleres de tradició romànica.
La portada d’accés, un dels referents artístics de l’església, s’obre en el mur nord i va representar en el seu moment una nova concepció de portada. Estilísticament suposa un avançament del llenguatge narratiu i naturalista de l’escultura gòtica, tant és així, que en els arts en degradació de la portalada hi podem “llegir” l’episodi bíblic del Judici Final amb la representació dels condemnats contraposats als escollits. En la part superior, presideix l’escena de la Verge amb el nen a la falda. A la part superior del mur de ponent s’hi troba un campanar d’espadanya de dos pisos, a l’interior de l’església s’hi conserva una pica d’aigua beneïda, que podríem datar dels voltants dels segles XVI-XVII, i que roman sostinguda per una columna de base romànica.
El poble disposa d’allotjaments i algun restaurant.
