Tot i els seus orígens romànics, l’església de Sant Estèue ha incorporat el llegat artístic que van deixar els períodes gòtic i barroc. Però el primer del què s’adona el visitant quan s’endinsa a l’interior de l’església és el sabor popular que desprèn l’edifici, posat de manifest, sobre tot, en les pintures murals del segle XVIII que s’han conservat i que recentment han estat objecte de restauració.
Del període romànic en queden com a testimonis el tram central de la nau i la pica baptismal. Ja al segle XV, l’església de Sant Estèue experimenta la primera gran transformació a l’incorporar un absis poligonal gòtic que substituirà l’original romànic. L’espectacularitat de l’absis gòtic es posa de manifest a l’interior de l’església, on mostra la seva estructuració arquitectònica a partir d’elevades i elegants nervadures que sorgeixen del terra i es reuneixen a l’anell de la cúpula que cobreix l’espai absidal. Posteriorment, durant el període barroc, es van incorporar cinc capelles als laterals de la nau que han donat lloc a l’aspecte actual de l’església. En aquestes capelles és on es narren diferents episodis bíblics representats pictòricament i on es percep l’esperit que comentàvem al principi. Continuant al segle XVIII, s’hi afegeix la torre campanar adossada a l’absis, i s’incorpora el pòrtic d’entrada de l’església. A la façana d’aquest pòrtic hi trobem encastat una estela funerària romana i un crismó.
