L’església de Sant Fèlix satisfarà la sensibilitat artística del visitant. La seva configuració arquitectònica ens advertirà del seu origen romànic a través de la seva planta basilical. D’ella en surt una estructura de tres naus (volta de canó la central i de quadrant d’esfera les laterals) amb les quatre arcades que separen les naus i els corresponents pilars circulars que les suporten. Però el millor referent arquitectònic i escultòric d’època romànica de Sant Fèlix és la seva portalada. Està formada per quatre arcs de mig punt en degradació i protegits per un guardapols decorat amb el típic escacat (original de l’Aragó i Navarra). El timpà presenta una curiosa tasca escultòrica amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, i envoltat pel Tetramorf. Un altre element destacable és la làpida (d’origen funerari) encastada a la part superior de la portalada. L’herència gòtica es manifesta en la construcció del campanar, de datació constructiva al voltant dels segles XIV i XV. Resta adossat al mur de ponent de l’església i la seva base podria delatar un cert origen defensiu.
